El 21 de octubre, los compañeros de AHIGE Cataluña convocan una rueda de hombres contra la violencia de género, sabemos que otras ciudades del Estado Español convocan en sus plazas a los hombres a manifestarse contra la violencia machista que se ejerce contra las mujeres .Desde Valencia nos sumamos a estas ruedas, aunque aquí no hayamos convocado nos unimos a este abrazo. Adjuntamos el manifiesto que se leerá en Barcelona.VISQUEM SENSE VIOLÈNCIA, ATREVIM-NOS A ESTIMAR SENSE VIOLÈNCIA!
TRENQUEM EL SILENCI
Companys i amics, benvinguts.
Som avui aquí per fer palesa la nostra postura pública per la igualtat i contra la violència que alguns homes exerceixen sobre les dones.
La violència de gènere és una realitat escandalosa que s’estén cada dia més i afecta tota la societat. És l’evidència diària de les nostres contradiccions i una exigència immediata per fer front als problemes que hi ha al seu origen.
Les seves conseqüències són terribles: milers, centenars de milers de dones viuen atemorides davant d’una contínua situació de terror físic i psicològic a les seves llars i entorn més immediat.
Sorprenentment, els causants d’aquest mal no són pas homes estranys a les víctimes. Són els marits, xicots o parelles els qui maltracten.
L’origen d’aquesta violència cal trobar-lo en la incapacitat d’una bona part dels homes d’adaptar-se als canvis que l’avenç vers una societat igualitària està provocant. És el símptoma clar que alguna cosa no acaba de rutllar, que una part dels homes no estan acceptant el canvi i la llibertat de les dones.
La major part dels agressors no són homes diferents, especials o malalts. Són homes comuns, ciutadans típics, sovint modèlics, reconeguts i molts cops respectuosos i cordials a la feina. Són homes que basen la seva seguretat personal en valors que representen l’estereotip tradicional masculí; el poder per mitjà de la fortalesa física, la competitivitat, l’agressivitat i un estatus de superioritat i privilegi envers les dones. Són homes que no són capaços de reconvertir-se cap un nou tipus de relacions igualitàries, basades en el mutu respecte. Però no són la majoria, ni molt menys. Ara bé, i la resta? On som i què fem la resta dels homes?
La violència és possible perquè la resta dels homes hi mantenim alguna mena de complicitat i certa tolerància. Bé sigui per por, bé sigui per egoisme, per rancúnia, o bé per una malentesa solidaritat masculina, el cas és que molts no fem prou per acabar amb la violència de gènere. El cas és que molts de nosaltres, simplement, no hi fem res.
La violència existent dins de la societat no és més que la suma de les violències individuals de cada un dels seus membres, la de cada una de les persones que la formen genera i és capaç de tolerar i assimilar. Cada gest, cada actitud, cada comentari pejoratiu i discriminatori envers els dones augmenta la permissivitat i obre el camí cap als mals tractes.
Home, t’has aturat a pensar si pots fer alguna cosa més del que fas per tal de lluitar contra la violència de gènere? Fins ara la majoria ens hem limitat a mirar a distància aquest problema gravíssim, sentint-nos lliures de culpa i pensant que ja hi havia prou no sent nosaltres mateixos els maltractadors. Però no n’hi ha prou, no és suficient, perquè EL SILENCI ENS FA CÒMPLICES. TRENQUEM EL SILENCI.
Alcem, doncs, la nostra veu i llencem a la societat un clar missatge de rebuig absolut de les arrels de la violència, negant qualsevol raó que la justifiqui. No hi ha excusa possible.
Homes, us demanem que no mireu cap a una altre cantó, que no seguiu tolerant al vostre entorn cap situació de violència, sexisme o discriminació cap a les dones. És la nostra responsabilitat. Denuncieu aquells casos que conegueu i doneu suport, sense cap mena de dubte a les víctimes, perquè els hi caldrà el vostre suport.
VISQUEM SENSE VIOLÈNCIA!! TRENQUEM EL SILENCI!
ATREVIM-NOS A ESTIMAR, ATREVIM-NOS A DESESTIMAR, A TALLAR TAMBÉ SENSE VIOLÈNCIA!!
Feu-lo per elles. Feu-lo també per vosaltres mateixos.
Moltes gràcies
Barcelona, 21 d’octubre de 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario